Primer dia de classe

Tornem als records del passat més llunyà.
Recordo el meu primer dia de classe. Sempre hi ha una mena d’aura especial que envolta el primer dia de classe però, segurament, gairebé ningú és capaç de recordar-lo. Jo recordo un petit fragment. Tenia encara cinc anys. Estava asseguda a una de les cadires de la classe de 1r B. 1r d’EGB. No 1r de Primària. El que recordo d’aquell dia no són els meus companys. Només sé que la mestra va començar a passar llista, tot dient el nom d’aquells nens i nenes de 5 i 6 anys que omplíem la nostra primera aula d’escola. Va dir el meu nom i cognom i de cop, amb un somriure d’emoció a la cara, va obrir la porta que comunicava amb la classe del costat, tota contenta. Li vaig portar un bon record de tres anys enrere. Suposo que el meu cognom no és especialment corrent per molt que tampoc pot resultar especialment estrany. Va ser la tutora del meu germà en el seu primer any com a mestra. Aquest seria el primer cop que em mostrarien clarament que sempre seria “la germana de”, que les comparacions serien inevitables durant els següents anys de la meva vida. No només els 12 anys de vida escolar... també ho allargaríem un anys a la vida laboral. El meu germà em deixava el llistó ben alt ja només amb 5 anys. No recordo que això fos especialment negatiu. O com a mínim no ho recordo de forma concreta. En tot cas no sorprenia si era més o menys bona en els estudis, tot al contrari, era el que s’esperava de mi. Suposo que jo mateixa ho esperava.
Avui, quan en tres mesos farà 20 anys d’aquest primer dia de classe, m’he trobat la meva primera mestra. M’ha mirat i m’ha somrigut tot saludant.