Gelat d'straciatella

"Creia que després de menjar-me el gelat tot s'hauria arreglat... que de cop seria com despertar.. i no hauria passat tot allò.. o seria totalment feliç i diferent... però el gelat no ens ha salvat...

Perdó... potser per un cert egoïsme..

Però al final.. ni el gelat ni la resignacó han fet que res canviés... i ara és com tornar començar... sense saber on és el principi...


ok.. tot sembla prou paranoia.. però dins el meu cap té un gran sentit aclaparador..."

Ofèlia Arral i Foix

Quelcom pendent...

Em pregunto perquè ens passa que tant sovint ens queden coses pendents... quan sembla que alguna cosa ha de succeir... sembla evaporar-se l'oportunitat de la mateixa... deixant-nos en l'interrogant de saber què hagués passat en el cas concret de realitzar-se... deixant-nos en el dubte de si en algun moment allò que resta pendent... acabarà passant...
de moment...

punts suspensius...

Indiferència?

Avui és d'aquells dies en què tinc la sensació que tinc moltes coses a dir... però no sóc capaç de sintetitzar-les... o simplement d'expressar-les...
Decepció que evoca cap a la indiferència (o no) per una banda...
Ganes de crear, fascinació, amb falta de voluntat per una altra...
Sensació de perdre el temps, més enllà...
Silenci, angoixa, solitut... i algun somriure

I la trobada furtuita entre un paraigües i una màquina de cosir sobre una taula de dissecció.