Dilluns

Dilluns. Aquell dia estrany, lliure mentre els altres treballen... Dilluns lliure, com els pastissers, com els actors... casualment dues activitats lligades estretament a la meva vida.
Dilluns. Aquell dia en què intento aprofitar per fer tot allò que potser no podré fer la resta de la setmana... autoescola, gimnàs... bé.. i teatre.. tot i que per això sí que hi ha més temps...
45' d'autoescola que necessiten ser més llargs...
Bé.. per equilibrar l'hora i poc de gimnàs.. unes maduixes amb nata... un donut... mel i mató...
Dilluns... aquell dia en què espero obrir el mail amb un somriure...

... aquell dia que espero que passi per tal que torni a ser dimarts...

Alors...

8:23- Surto de casa. Fa vint minuts que hauria d'haver sortit... però hi ha una part de mi que és lenta per naturalesa... mentre que hi ha una altra part que té la capacitat d'entretenir-se molt fàcilment... La combinació pot ser impressionant.
9:25- Arribem a la feina! Els transports públics es comporten de tant en tant! Comença la llarga jornada... Cap al taller... curiosament res està a punt... però en el moment en què mésho necessites apareix un raig de llum que fa somriure... de nou sembla increïble poder compartir aquest món...
22 nens més tard i unes quantes desenes de pinzells passats per tint i aigua, pausa. Un grup d'adolescents amb les hormones en plena ebullició... (a vegades em pregunto què ens diferencia...) i per fi de nou una llum que sempre em salva...
Una explicació per 4 de vint... i poder respirar en veu alta.
Tard... pinzellades... color...
Són les 19:39. Encara queden més de dues hores... avui la jornada més llarga... Ara una pausa... per llegir... per escriure... i tot mogut pel mateix... és algo que em fa SENTIR viva... i m'encanta...
22:12- Arribo a casa més d'hora del que pensava... S'ha acabat... fins demà... No sé si recordo tot el que he viscut avui.. les visites... les cares.

Però no es pot demanar a algú que deixi de pensar en el Sol... perquè ens guia de manera inevitable... i perquè ens il·lumina el rostre...

"Ronda de mort a Sinera"

" La Mort, després d'haver mirat fixament el públic, es tomba a l'esquerra i introdueix Salom, el qual va devers ella, tot enfrontant-se-li, i la Mort avança cap al mig de l'escenari. Es queden un moment cara a cara. Després, la Mort, amb un gest sobri i segur, l'invita a fer una meditació sobre la gent de Sinera que ella s'ha anat emportant: els avis, els besavis i els pares d'aquests avis. Com si la dalla de la mort donés el ritme del pas del temps."

Ronda de mort a Sinera, Salvador Espriu-Ricard Salvat.

Aquests dies la mort sembla fer-se més present que mai... ja sigui a joves.. o a gent de més avançada edat...
Guardaré en la meva memòria com a gran tresor preuat els instants que recordo que vam compartir... no farà més d'un parell d'anys... Era incapaç de saber quan em parlava en broma o quan semblava que s'enfadés... Va aprendre el meu nom l'últim dia de classe... però va guardar el meu rostre durant un temps...

Avui el teatre català ha tornat a plorar...

Foto: Record dels morts, Josep Llimona. Cementiri de Sinera, Arenys de Mar

Fent plans...

Diuen que la vida és allò que passa mentre fas plans...
Sovint prenem consciència del què vol dir això just quan hi ha una mort que acaba sent més o menys propera... al cap d'uns dies o d'uns mesos, depenent del grau d'implicació emocional en el fet, ho oblidem... ens tornem de nou uns inconscients que no aprofiten el regal que tenen al davant.

Café au lait

Sovint és difícil trobar un lloc on facin uns bons café au lait... He trobat un lloc perfecte.. Tot i així, tinc la sensació que el "culpable" del bon gust no és qui l'ha fet.. la màquina.. la mà que l'ha servit... era el lloc, el dia, l'ambient, els carrers que ens porten al Sacré Coeur... però estic segura que era bàsicament la companyia.

Avui he tingut la sensació que la primavera entrava a tots els racons.. el sol més present, la gent agitada, amunt i avall, sortint al carrer sota un dia que s'allarga...

Ganes de crear, de tirar endavant allò que sempre queda perdut.. penjat... Intercanviar opinions, escoltar experiències, vivències...


Últimament cada una de les històries que se'm creuen acaben parant en un mateix punt de la meva ment. Me les expliquen, les observo, les llegeixo.. però totes acaben al mateix lloc. Cada cop més crec en les energies que flueixen i ens dirigeixen a un punt o un altre... però hem d'estar predisposats a viure, a atendre-les.. a entendre-les...

Mais je veux un autre café au lait...

"Serendipity"

un accident afortunat... casualitats, coincidències que apareixen de forma afortunada... trobar alguna cosa no buscada a partir d'aquestes casualitats...
jocs del destí...
màgia...

aquest vespre mirava justament "Serendipity"... després de tant de temps volent-la veure... justament ara...

projectes i tortugues...

No sé exactament per què... però em fascinen les tortugues...

potser serà pel silenci.. per aquesta manera de fer tan tranquil·la i la pau que es desprén d'elles...

potser per la rapidesa dels seus moviments en determinats moments, tot i la seva fama de lentes...

la manera de menjar... de moure's...

estaria hores mirant-la...

Durant una època em vaig capficar en fer un projecte d'escultura d'una tortuga.. consistia en una mena de cables metàl·lics, suficientment maleables i rígids alhora... els cables serien l'estructura... la dificultat estava en com executaria la segona part... m'havia plantejat fer una closca amb les xapes de les llaunes... n'havia guardat moltes en un pot de nesquik... la majoria eren vermelles... Però en el moment de dur a terme la segona part del projecte.. la cosano va tirar endavant.. no sabia com unir les peces... vaig provar amb fil.. amb coles... però el projecte va quedar aturat... les xapes llençades.. l'estructura guardada en una de les meves "caixes d'art"... fa un temps la meva ment va recuperar la idea de l'ESCHAM, nom que li havia posat al projecte...

Crec que mai havia parlat d'aquesta idea...

energia...

Hi ha gent que et xucla l'energia, te la treu, descarrega en tu tot de falsos sentiments, t'oprimeix, t'aixafa i et trepitja amb la seva mirada o les seves paraules...
Pausa
Hi ha persones que et fan sentir bé, que et donen l'energia necessària per mirar de nou i aixecar el cap amb un gran somriure, que et conviden a despertar l'esperança, la il·lusió de les ganes de viure... de continuar caminant per desvetllar tots els secrets que encara et queden per anar descobrint...

12 hores

11:00 am
De cop una pausa com per respirar, fer un café, seure, agafar forces davant la nova etapa que es va obrint des dels últims dies... unes paraules amables creuades amb un somriure... posar sucre al café... i quan totes les idees, somnis i demés comencen a moure's de forma massa precipitada pel cap... tot queda trencat per una altra imatge amiga... converses.. i comença la precipitació de visites... amb dinar-parada-reflexió entre mig...
tard... tren... més tard... teatre... actuar, cantar... intentar anar més enllà.. trobar algú que tu no ets... tot i que descobreixes que acabes sent tu mateixa... o un reflex del que ets... trobades... i de cop i volta... arribes a casa...
11:00 pm

les imatges del dia es tornen a precipitar a la meva ment... tinc una barreja de somriures, de persones, de pintures, de "sorolles", de música.. de lletres... de propòsits que no sé si podrem assolir...

però el meu rostre no havia de parlar de preocupació... sinó que volia mostrar somiure...