11:00 am
De cop una pausa com per respirar, fer un café, seure, agafar forces davant la nova etapa que es va obrint des dels últims dies... unes paraules amables creuades amb un somriure... posar sucre al café... i quan totes les idees, somnis i demés comencen a moure's de forma massa precipitada pel cap... tot queda trencat per una altra imatge amiga... converses.. i comença la precipitació de visites... amb dinar-parada-reflexió entre mig...
tard... tren... més tard... teatre... actuar, cantar... intentar anar més enllà.. trobar algú que tu no ets... tot i que descobreixes que acabes sent tu mateixa... o un reflex del que ets... trobades... i de cop i volta... arribes a casa...
11:00 pm
les imatges del dia es tornen a precipitar a la meva ment... tinc una barreja de somriures, de persones, de pintures, de "sorolles", de música.. de lletres... de propòsits que no sé si podrem assolir...
però el meu rostre no havia de parlar de preocupació... sinó que volia mostrar somiure...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Somriu i no et preocupis: atrapa els teus somnis, t'estan esperant! Petons (Ai, Sorolla... que no se'm passi!)
uhhhh pobre de tu que se't passi eh??? jeje
un petó Dani!! Gràcies!!! ;)
El que descrius sovint em passa a mi també. A vegades necessitem aturar-nos i parar-nos a pensar, però les circumstàncies no ens ho permeten!
totalment cert... tot i que hem d'aprendre a parar a respirar detant en tant i mirar el que ens envolta... oi? si més no, ho hem d'intentar! :P
Publica un comentari a l'entrada