Mar i Muntanya

Sóc de Mar. No ho puc evitar... per les meves venes navega la sal del Mar. Potser tinguin a veure els estius de la meva infantesa a les platges de la Costa Brava. Ja ho va dir Pla: "Les imatges de la infantesa tenen això: són insubstituïbles, irreemplaçables: hom les transporta tota la seva vida." Visc a uns 400 m de l'aigua... de fet no sabria calcular ben bé la distància... però en 5 minuts ja trepitjo la sorra. El món es para. Em retrobo amb mi mateixa. O fins i tot desapareixo i ni recordo qui sóc. Un dels grans plaers de l'estiu és sortir de l'aigua i estirar-se a la tovallola sentint el Sol cremant la pell, els músculs relaxats de forma extrema, la sal enganxada al cos i les gotes regalimant pel mateix... I el mar ja forma part de tu... perquè fas olor de mar.





Sorpresa. Excursió per la Muntanya. Marxem al Montseny... hi ha tantes llegendes amagades... El nostre cos no està massa acostumat a aqueses rutes, així que decidim fer una jornada lleugera, començar de mica en mica, i no és fins després de dinar que fem el camí que ens portarà des del cim del Túró de l'Home fins al cim de les Agudes. No puc negar que la sortida m'ha motivat... m'han entrat ganes de continuar investigant el món de la Muntanya...

Necessito el Mar per viure... però no vull deixar de fer tastets de muntanya.

Sal

Molt sovint un mateix lloc no significa el mateix per diverses persones. Potser més que sovint podríem dir sempre. Així mateix, no busquem el mateix en un mateix lloc. Un viatge viscut per 3 persones pot no tenir res a veure en la imatge interior de cada una d'elles.
Un important tant per cent de gent que viatge a Eivissa sabem el que busca. Nosaltres som de l'altre.
3 d'agost de 2010. El dia neix amb núvols i no serà fins les 7 de la tarda que marxaran de manera definitiva. Cala Bassa ens descobreix un nou món. Personatges que semblen sortir de l'Espanya profunda que es dediquen a vendre fruita mentre canten i criden frases sense sentit. Models que semblen improvitzades que fan de la platja una estiuenca catwalk venent tot allò que es proven i més... Alguna hora més enllà tornada a Sant Antoni. Dinar. Descobriment gairebé casual de Cala Gració... possiblement La Cala. La Posta de Sol ens comença a sorprendre de tornada... La Fi de la jornada no podia ser una altra... Mojito al Café del Mar. Aquell de qui la Gent en parla...
Els dies passen entre platges, finíssimes sorres, pedres, roques per les quals caminar, coves, trajectes en cotxe entre rotondes i camps de verd silenci, coves, escapades i bicicletes...
Alguna nit, de tornada... mirem tots el cel... -Quina pena no ser a l'illa per veure les llàgrimes de Sant Llorenç!, ens lamentem.
Viatge d'aigua. Els llibres que m'acompanyen amb prou feines han estat fullejats. Els colors, els bolígrafs han reposat més del que pensava. Tot és aigua. L'aigua amb la seva llibertat, la seva força, el seu enyor i els seus somnis. La meva Natura és la del Mar.

4.50 del matí del dia 8 d'agost de 2010. Vaixell de tornada cap a Barcelona. Crèiem que la tornada de nit seria més ràpida, més lleugera per la son... Però aquesta nit se'm fa impossible. Després d'algunes hores de provar dormir sortim a fer una volta per la coberta del vaixell. La nit fa inexistent qualsevol cosa que ens envolta. Només alguna estrella... L'aigua amb prou feines sembla ser-hi. La temperatura resulta ser molt més agradable que la de l'interior... on fa massa fred... on les butaques semblen totalment allunyades de qualsevol principi d'ergonomia... on la gent dorm ajaguda pel terra buscant una millor posició... En aquesta zona del vaixell només som 5. 3 semblen dormir. Escric. Deixo passar els minuts. Llegeixo un parell de pàgines de Pla. El Mar dins el Mar. Escric mentre espero que aparegui l'Aurora, fent fugir la Nit, però encara queda ben bé una hora.
Viatge de Sol i de Platja. M'emporto records d'Eivissa a la meva pell. Enyoro més viatge, més somnis. A vegades enyorem el que no viurem... és el que ens volia fer entendre el poeta... Tot l'enyor del demà, deia...
Poc abans de les 6 ja estem pendents que obri la cafeteria... Un café calent de bon matí... un mal croissant per enganyar l'estòmac... I per fi l'espectacle del naixement d'un gran dia. Aquests dies he vist postes de sol... ara l'inici d'aquest dia... però s'escapen... s'escapen tots entre les mans, entre mojitos, entre la sorra... com l'aigua entre els dits...

...dijo Mafalda

Una abeja anaranjada con un punto negramente elegante. Nietzsche sobre la mesa entre cafe au lait y cortado. Y como siempre, Apolo Vs Dioniso. Nietzsche-Apolo-Flor-movida-de-Guantes-Blancos revolotea ante, alrededor, de Abejita-Mafalda. Cuenta una vez más el porque de las cosas. Aunque en el fondo ni el Quarto de siglo, ni el mismo Mimo, entienden algo o nada.... Y siguen buscando, como Orlando...
Lecturas o cafés. Parques o escaleras. 15, 25 o 70 años...
El orden caótico, aparentemente, de las palabras. Soles deshaciendo tardes. Malditos trabajos. Añoradas cervezas.
El claro sentido que tienen estas palabras se irá fundiendo a través de los tiempos hasta que quizás ni nosotros mismos recordemos los esquemas, los cielos, los relojes, las iniciales garabateadas y oblidadas sobre mesas...
Pero lo mejor de todo... es simplemente poder reír, retomar energías y arañar intensas luciérnagas de felicidad. Sensaciones que valen mil cielos, que compensan pequeños nubarrones ocasionales.
Además... siempre nos quedará el Arte... siempre nos quedará París.

Projectes: Caricaturitzem-nos!

Fa molts posts... fa més d'un any ja, parlava sobre un projecte que havia iniciat.. i que mai vaig finalitzar. "Escham" era el seu nom. En els últims mesos m'he plantejat diversos projectes dins de diverses àrees, alguns marcats per allò que m'envolta... altres originats des d'un punt de vista més de necessitat creativa. Molts els començo, mig evolucionen alguns... A vegades són projectes més o menys meditats.. d'altres apareixen de cop i creixen per la necessitat que comentava... durant les últimes setmanes (no farà més de dues setmanes, de fet) vaig iniciar un que ara per ara està en procés d'evolució.. és dels més ben definits i simples al mateix temps... es tracta de realitzar tot un seguit de caricatures dels meus familiars, amics, coneguts... fets amb retolador, sense emmarcar massa la cara... només trets bàsics... No sempre m'ensurto com m'agradaria (sóc molt autocrítica...) però intento tirar-los endavant... El projecte porta bon camí... de moment són 16 els realitzats.. i el número ha de créixer...

Gràcies als que d'una manera més o menys conscient, més o menys voluntària, formeu part del projecte.

records en paper o digitalizats...

Les fotografies et porten records del passat... Allà dalt la muntanya, fem una activitat on parlem de fotografies. Per què la gent fa fotografies, els pregunto. Jo faig fotografies perquè m'agrada fer-les.. però perquè m'agrada tornar a elles una vegada i una altra... i recordar. No visc aferrada al passat, però m'agrada tornar de tant en tant, molt de tant en tant, per recuperar sensacions, moments, sentiments agradables, a vegades agradablement doloroses... La fotografia ens recorda el que em viscut.. i el que hem deixat de viure. Fa uns dies buscava unes fotografies per fer un regal... i em vaig trobar amb moltes altres fotografies... Això em va fer trobar uns quants àlbums de records... i a vegades tot es remou per dintre. He viscut els últims anys envoltada d'un grup de persones que protagonitzen al 100% les meves imatges, els meus records... al recuperar fotos "antigues"... en un marge de 8 anys enrera... veig com hem canviat... com hem evolucionat... diversos canvis de cabell, de look... relacions que han crescut o han anat minvant... fins i tot el record d'algú que va decidir desaparèixer...

Un nou personatge

divendres 29 de gener de 2010



Tali Eje presenta un nou personatge basant-se en la idea de l'home invisible o homenet present a alguns Shunga.
Encara sense nom, l'Invisible és un mim, mena de narrador sense paraules, però de qui podem saber què pensa. A vegades un mim Pierrot. A vegades un invisible que es farà present al costat de la resta de personatges. A vegades testimoni, vouyeur, com en el fons és, i a vegades narrador. Cara pintada de blanc, ulls negres remarcats en negre intensificant la seva foscor del sud. Cabells mig llargs sortint del seu fosc barret igual que la seva roba per contrastar perfectament amb els blanquíssims guants que sempre duu a sobre. Sigilós, passa desapercebut per la majoria de persones.

Vouyeur

divendres 29 de gener de 2010




A partir d'una de les anècdotes explicades per Monta Hawakaya sobre l'aparició d'un petit homenet, un home invisible, o un vouyeur... a alguns Shunga.

La nena de 7 anys...