dijous, 19 d’agost del 2010

Mar i Muntanya

Sóc de Mar. No ho puc evitar... per les meves venes navega la sal del Mar. Potser tinguin a veure els estius de la meva infantesa a les platges de la Costa Brava. Ja ho va dir Pla: "Les imatges de la infantesa tenen això: són insubstituïbles, irreemplaçables: hom les transporta tota la seva vida." Visc a uns 400 m de l'aigua... de fet no sabria calcular ben bé la distància... però en 5 minuts ja trepitjo la sorra. El món es para. Em retrobo amb mi mateixa. O fins i tot desapareixo i ni recordo qui sóc. Un dels grans plaers de l'estiu és sortir de l'aigua i estirar-se a la tovallola sentint el Sol cremant la pell, els músculs relaxats de forma extrema, la sal enganxada al cos i les gotes regalimant pel mateix... I el mar ja forma part de tu... perquè fas olor de mar.





Sorpresa. Excursió per la Muntanya. Marxem al Montseny... hi ha tantes llegendes amagades... El nostre cos no està massa acostumat a aqueses rutes, així que decidim fer una jornada lleugera, començar de mica en mica, i no és fins després de dinar que fem el camí que ens portarà des del cim del Túró de l'Home fins al cim de les Agudes. No puc negar que la sortida m'ha motivat... m'han entrat ganes de continuar investigant el món de la Muntanya...

Necessito el Mar per viure... però no vull deixar de fer tastets de muntanya.

3 comentaris:

Javi ha dit...

Sóc de muntanya... tot i que visc a 15 minuts del mar, aquest mai no m'ha atret gaire, tinc una foto de petit, amb uns 5 anys on s'em veu amb tota la familia a la platja i jo tractant de fugir de l'aigua.
Es per aixó que m'agrada que et comenci a cridar el "meu" mon ;)
Fins la propera

Tali_Eje ha dit...

Gràcies per fer-me de guia per les muntanyes ;) Prometo visitar molt més el teu món ^_^

_MeiA_ ha dit...

Jo també sóc de muntanya, però com tu, em tira més la platja. També de petita he estiuejat sempre a la Costa Brava i també em vaig enamorar d'ella. Tant... que m'hi vaig comprar una caseta. I desitjo trobar feina per aquelles terres per poder-m'hi quedar definitivament.


Per cert, encantada de rebre fotos teves pel blog de Silenci!!!

Un petó!