Hi ha objectes que bateguen, guardats dins un calaix, sublims en la seva perfecció. Des del llit estant sento el bombeig. Sento el lleu moviment del calaix queixant-se del batec de l’objecte. Rodonesa perfecta. Equilibri intencionadament casual. Batega i em parla amb paraules dolçament amargues. No vull dormir perquè, en la distància, jugo amb la imatge de l’objecte, recordant la seva història coneguda, la màgia de la seva arribada, la soledat de les seves germanes.
dilluns, 19 de desembre del 2011
Hi ha objectes que bateguen
Hi ha objectes que bateguen, guardats dins un calaix, sublims en la seva perfecció. Des del llit estant sento el bombeig. Sento el lleu moviment del calaix queixant-se del batec de l’objecte. Rodonesa perfecta. Equilibri intencionadament casual. Batega i em parla amb paraules dolçament amargues. No vull dormir perquè, en la distància, jugo amb la imatge de l’objecte, recordant la seva història coneguda, la màgia de la seva arribada, la soledat de les seves germanes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada