Sal

Molt sovint un mateix lloc no significa el mateix per diverses persones. Potser més que sovint podríem dir sempre. Així mateix, no busquem el mateix en un mateix lloc. Un viatge viscut per 3 persones pot no tenir res a veure en la imatge interior de cada una d'elles.
Un important tant per cent de gent que viatge a Eivissa sabem el que busca. Nosaltres som de l'altre.
3 d'agost de 2010. El dia neix amb núvols i no serà fins les 7 de la tarda que marxaran de manera definitiva. Cala Bassa ens descobreix un nou món. Personatges que semblen sortir de l'Espanya profunda que es dediquen a vendre fruita mentre canten i criden frases sense sentit. Models que semblen improvitzades que fan de la platja una estiuenca catwalk venent tot allò que es proven i més... Alguna hora més enllà tornada a Sant Antoni. Dinar. Descobriment gairebé casual de Cala Gració... possiblement La Cala. La Posta de Sol ens comença a sorprendre de tornada... La Fi de la jornada no podia ser una altra... Mojito al Café del Mar. Aquell de qui la Gent en parla...
Els dies passen entre platges, finíssimes sorres, pedres, roques per les quals caminar, coves, trajectes en cotxe entre rotondes i camps de verd silenci, coves, escapades i bicicletes...
Alguna nit, de tornada... mirem tots el cel... -Quina pena no ser a l'illa per veure les llàgrimes de Sant Llorenç!, ens lamentem.
Viatge d'aigua. Els llibres que m'acompanyen amb prou feines han estat fullejats. Els colors, els bolígrafs han reposat més del que pensava. Tot és aigua. L'aigua amb la seva llibertat, la seva força, el seu enyor i els seus somnis. La meva Natura és la del Mar.

4.50 del matí del dia 8 d'agost de 2010. Vaixell de tornada cap a Barcelona. Crèiem que la tornada de nit seria més ràpida, més lleugera per la son... Però aquesta nit se'm fa impossible. Després d'algunes hores de provar dormir sortim a fer una volta per la coberta del vaixell. La nit fa inexistent qualsevol cosa que ens envolta. Només alguna estrella... L'aigua amb prou feines sembla ser-hi. La temperatura resulta ser molt més agradable que la de l'interior... on fa massa fred... on les butaques semblen totalment allunyades de qualsevol principi d'ergonomia... on la gent dorm ajaguda pel terra buscant una millor posició... En aquesta zona del vaixell només som 5. 3 semblen dormir. Escric. Deixo passar els minuts. Llegeixo un parell de pàgines de Pla. El Mar dins el Mar. Escric mentre espero que aparegui l'Aurora, fent fugir la Nit, però encara queda ben bé una hora.
Viatge de Sol i de Platja. M'emporto records d'Eivissa a la meva pell. Enyoro més viatge, més somnis. A vegades enyorem el que no viurem... és el que ens volia fer entendre el poeta... Tot l'enyor del demà, deia...
Poc abans de les 6 ja estem pendents que obri la cafeteria... Un café calent de bon matí... un mal croissant per enganyar l'estòmac... I per fi l'espectacle del naixement d'un gran dia. Aquests dies he vist postes de sol... ara l'inici d'aquest dia... però s'escapen... s'escapen tots entre les mans, entre mojitos, entre la sorra... com l'aigua entre els dits...