"Creia que després de menjar-me el gelat tot s'hauria arreglat... que de cop seria com despertar.. i no hauria passat tot allò.. o seria totalment feliç i diferent... però el gelat no ens ha salvat...
Perdó... potser per un cert egoïsme..
Però al final.. ni el gelat ni la resignacó han fet que res canviés... i ara és com tornar començar... sense saber on és el principi...
ok.. tot sembla prou paranoia.. però dins el meu cap té un gran sentit aclaparador..."
Ofèlia Arral i Foix
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada