Em pregunto perquè ens passa que tant sovint ens queden coses pendents... quan sembla que alguna cosa ha de succeir... sembla evaporar-se l'oportunitat de la mateixa... deixant-nos en l'interrogant de saber què hagués passat en el cas concret de realitzar-se... deixant-nos en el dubte de si en algun moment allò que resta pendent... acabarà passant...
de moment...
punts suspensius...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El que et falta és anar a aprendre la tècnica de cantar per a treure el teu potencial...
et farà molt feliç, creu-me :-)
Jordi
jejeje.. a vere si algun dia ho puc fer... :P
gràcies!
Publica un comentari a l'entrada