dissabte, 20 de juny del 2009

Faif tu tu

El següent text es mereix una explicació. Podríem dir que és gairebé el resultat d'un... joc. 4 persones seuen al voltant d'una taula ben entrada la nit... la matinada. Una d'elles decideix anar guardant trossets d'aquella conversa, recollir allò que diuen, que s'experimenta en l'ambient. Captar un instant conjunt. L'escenari està lleument enfosquit com si d'unes sales de romànic es tractés. Les parets són plenes de pintures de finals de segle XX. Atrezzo? el que hi hauria a un bar de copes a quarts de dues o tres del matí. La resta de taules són plenes. És divendres nit, així que els 4 personatges fàcilment mostren detalls del seu cansament. Silenci.



Faif tu tu... A, J, M i N...
-Nos queremos ir de casa
-Volem aquesta casa
M'agraden els vitralls. I el sostre!
Ja tenim apartament a la Costa Brava, amb trentaipicu pingüins.... Falten alguns dofins. Les tortugues les porto jo.
- És pel meu blog, pero és un text conjunt.
M no parla.
Normes de la casa: la gent pot sortir quan vulgui sense donar explicacions.
- T'agafo un tros de clara
Ens quedem amb les 22 cerveses, però vull una estrella ben fresqueta.
A casa nostra es poden fer festes fins les tantes.
Els nostres papers per escriure són tiquets de compra.
A Sant Joan ens ho passarem de PM! N també s'ho passarà molt bé perquè estarà fent un viatge que vol...
M segueix sense dir res, però el boli i els papers per escriure són seus. Ha begut massa. S'adormirà al cotxe mentre A el porti a casa.
Tenim la platja a 5 minuts, al final del camí, on està la llum, la lluna.
A vol moltes finestres. Jo també vull molta llum.
A casa podem cantar i no ens molestem.
M fuma i no parla encara, però vol conduir.
Punt de melanconia. Reflexió. Cadascú, en el fons, pensa en el seu jo interior.
Happy House. No es pot fumar a casa, però M fuma a la nostra gran terrassa que té piscina! Des de la terrassa veiem les estrelles a la nit de Sant Llorenç.
Fa un quart d'hora que escric. Ten pas tu. M encara no parla. Ens mira. M mira a A. Se l'estima.
El boli escriu en colors diferents! De vermell a blau! (creia que era negre) A te son. Marxem?
Volem somiar una mica més... Demà (avui) tornem a la realitat... Cadascú, en silenci, té el seu somni...

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Ai lóf íu, beibi... Venezia fó éve...


:***

Unknown ha dit...

M segueix sense dir res, espera impacient...
M dona una abraçada a N

petons...