"El pintor de la luz"

29 de juny, però de 1919... fa 90 anys.

"Hoy día de San Pedro he dado la última pincelada del cuadro y por tanto de la obra que Dios quiera para todos se termine con la misma facilidad. Besa a todos. Padre."

Hi ha artistes que poden ser de sobres coneguts, sobretot en un context com el que et mous. De cop i volta, però, el sembles descobrir com per primer cop. Els quadres que t'apropen a Ell no són precisament els millors, els que més t'impactaran... però són el camí utilitzat perquè t'interessis realment per Ell... i simplement per això ja són importants per tu. M'he passat hores parlant de les seves pinzellades, una vegada i una altra, de manera repetitiva però, en part, emocionada.

Podria intentar parlar d'Ell. De quan va néixer, de que va perdre els seus pares de ben petit... de com va ser serraller abans que pintor; de com va assolir una certa fama i reputació internacional; de com Archer Huntington va descobrir la seva pintura a Londres i va decidir acostar-se a la seva obra i fer-li més tard el gran encàrrec; de com el rei Alfons XIII estava interessat en els contactes internacionals que assolia Espanya gràcies al nom del gran pintor i la seva obra a Estats Units; dels contactes que hi va haver entre Ell i altres noms importants però de l'àmbit català com Rusiñol, Anglada Camarassa, Casas, Blay...; del final de la seva vida, de quan ja no podia pintar...; de com es va estimar la seva dona, els retrats que li va fer, els autoretrats que li va dedicar, la infinitat de cartes i telegrames que li va escriure quan no van estar junts...

Però des de fa una setmana que intento buscar paraules per poder-me expressar... d'això és del que realment volia parlar.

Arriba el gran moment del viatge. La noia resta amb els ulls brillants davant de les pinzellades que li resulten sempre noves, descobrint ombres d'una manera màgica i impressionant. Pintura sobre pintura. Un simple jocs de blancs on amb prou feines es poden descobrir tocs de blanc pur. La noia escolta converses d'altres. Calla perquè avui li toca ser espectadora. Avui forma part de l'anonimat del públic, barrejant-se en solitud entre ombres que es mouen a través de les sales. Feia temps que no sentia els sentiments a flor de pell de manera similar. Gaudeix de l'Art. La sinuositat de les pinzellades és suau, armoniosa... navegant el pinzell sobre el mar com ho faria un mariner que crea l'aigua al passar-hi al damunt amb la seva barca. S'enamora dels blancs més blancs. La noia observa també la gent que l'envolta. Una mare amb un nen petit que dorm, aliè a tot allò que viu el seu voltant. Ella marca el seu propi tempo, senyora del seu temps i el seu ritme de vida durant unes hores. No deixaria de descobrir petits detalls per infinitat d'ocasions que tingués per viure això un cop i un altre. Sempre hi ha noves pinzellades de llum i de color.