Shhh...!!

És un secret de canyella... amb escales plenes de cantonades... que encara fan olor a terra mullada...

Woody Allen deixa de prendre notes per un moment per demanar a en Sam que la torni a tocar... sembla que ha fet un viatge per tal de trobar algun lloc que fes joc amb una mirada... però què innocent! mira que no adonar-se que King Kong l'havia segrestada per portar-la a pujar i baixar escales...

... i si al perdre un rellotge de forma conscient aconseguíssim parar el temps...?

Montmartre... desembre'06

_______________________________

Avui al tornar cap a casa he decidit canviar la meva ruta... la llum, la primavera, m'ha fet prendre consciència de l'espai que m'envolta... he deixat de banda la carretera amb els seus fums i sorolls... i de cop he redescobert el mar... amb la remor... amb la boira i la meva... la teva... la seva opacitat. La costa m'acompanya pràcticament fins a casa... És en aquests moments quan m'adono de com necessito la presència del mar... s'endú allò que podria resultar un problema.. i m'acosta tota l'energia que recull la mirada.. per més tard deixar-la anar, regalar-la... agafant una mà.. o en forma de somriure.