A vegades intentem posar paraules a allò que vivim... a vegades amaguem aquestes paraules per tal que no ens delatin... les ocultem en el més profund del nostre ésser... i tot i així les necessitem deixar plasmades sobre un tros de paper... A vegades ens inspiren els secrets confessats que queden ocultats per una boira que pretenem que sigui ben espessa... i amb tot... no deixem d'escriure... perquè.. ens allibera...? ens serveix per poder-nos expressar...? com a mena de catarsi...? perquè així manifestem un tipus d'art...? per mostrar el nostre pensament...? per recordar tot allò que vam creure, viure, en un moment futur d'un moment passat o present desfet...?
A vegades no volem trair les nostres pròpies paraules, aquelles que han nascut de la més immediata inspiració... i ens neguem a rectificar-les...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada