Tres cançons més tard pujo al tren amb la sensació que Woody Allen està gaudint a l'escriure el guió de la meva vida... i jo li deixo fer... sense preguntar-me el final de la pel·lícula... perquè, segurament, sóc una inconscient que vol aferrar-se amb força al present...
paraules que sonen com a la remor d'un mar que va creixent... que simulen ser les bombolles que comença a fer l'aigua en arrencar el bull dins una olla...
... i un gos que llegeix passeja l'amo sota la pluja.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
"Ole" per la última frase!!
jejeje gràcies Dani! ;)
Publica un comentari a l'entrada