Fa dies... algunes setmanes, vaig decidir dur a terme un conte.. però no un conte qualsevol. Un conte surrealista. En part, alguns dels fragments que han quedat plasmats en aquest blog en els últims dies són idees vinculades al conte... petits pedaços que poden ser una mena de base.. punts de partida...
El nostre conte va d'escales, de rellotges. Escales que estan plenes de cantonades. Rellotges que intenten aturar-se, anant en contra del seu objectiu existencial.
El conte explica com Excalibur va creuar-se amb un gos que llegia mentre passejava l'amo sota la pluja...
Però sobretot parla de l'opacitat de la canyella... Parla d'un bosc ple de calitja... D'un mariner que anava navegant i que en el moment en què semblava trobar-se amb un mar en plena calma... va aparèixer alguna cosa que el va fer trontollar...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada