-T'envejo pel moment que vius. Tens tot d'oportunitats al teu davant.
Un cop em van dir algo així. Potser és cert. Segur que ho és. Però suposo que no som del tot conscients del que podem fer fins que és massa tard. Potser seria moment de plantejar-s'ho realment. Analitzar les opcions. Decidir. Triar. La gran dificultat.
"Tal vez tu problema es que tienes demasiadas opciones."
Hi ha moltes opcions... I no sóc capaç de trobar-les. És algo que acaba colapsant...
No em vull quedar de braços creuats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Pititona....una cosa és triar un plat de llenties o de macarrons.... Una altra ben diferent, el triar una csa que t'ha de canviar la vida.... Si només és cosa d'empenta, recorda que la tens, i coratge també.... No tinguis por, passi el que passi, segur que faràs el correcte, per que ho has escollit TU.... I si t'equivoques, no ets un riu: tira enrera i agafa un altre camí (m'ho van dir, i fa anys que m'ho aplico).... Petons grossos :)
"Segur que farás el correcte per que ho has escollit tu"??? No, no es cert. Un també pot escollir allò que no es correcte, un pot equivocar-se, un pot cometre errors que arrossegarà durant molt de temps. Però tot suma; viure es navegar. El mar mana, no el mariner. A vegades hi han turmentes, a vegades trobem platges de pau, mediterranis de serenor. En altres moments el cel és fosc, els marejos insistents. Però tot passa. Aquesta és la lliçó que aprèn el mariner: tot passa. (Recorda a Machado: todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo camino, camino sobre la mar...es tracta exactament d'això, bravo Machado !!). ¿Té sentit? No. "Lo nuestro es pasar" i ja està. Endevant doncs. A caminar.
Publica un comentari a l'entrada