10 llargs

Sóc dins l'aigua. Respiro, agafo aire i començo a fer un primer llarg. Respiració adequada. Si segueixo així podré fer unes quantes piscines. Segon llarg d'esquena. Fa anys que em recomanen que faci natació. Va bé per l'esquena, diuen tots. La respiració ja no és tan regular. Tercer llarg cap endavant i començo a perdre el ritme. Tornem d'esquenes. Als carrils de la dreta uns nens. Criden el meu nom.... però no sóc jo. Un nou llarg després de la petita pausa. He d'aprendre a respirar... acostumar el meu cos a aquest ritme... venir més. Va bé per l'esquena. Les ulleres s'entelen. Els nens segueixen cridant el meu nom. No se sent cap altre nom, curiosament només el meu. El monitor la felicita indirectament al demanar als altres que facin com ella. Si ella puede, todos podéis, això diu. L'aconsegueixo localitzar entre tants petits que no deixen de bellugar-se. Els seus ulls em recorden un punt els meus... potser els meus quan era petita... ¿Tienes raíces filipinas?, un cop em va sorprendre un client a la botiga. Pareces china, recordo de sobte que em va dir un company de classe, potser al voltant dels set anys, a les escales principals de l'escola... potser. Es confonen. Arribo a fer un nové llarg mentre una cama sembla començar a queixar-se. Tornada d'esquenes. No tinc cap estil. Potser ni tan sols sé nedar bé, mínimament bé. No ho sé. Un petit salt i sortir. Sentir tot el cos mullat fora de l'aigua. La inseguretat de les cames al tocar terra ferma de nou, forçades al haver d'aguantar de nou el meu propi pes. La roba més en la pell que mai. La pressió al cap... Bombolles d'aigua calenta juguen amb el cos, el colpejen suaument... Primer costa respirar. Després tot s'adapta. Penses en tot, en res.