Màgia surrealista

Màgia surrealista. Quilòmetres al nord entre boscos i turons a la recerca d’ous i pans que pugen cap a teulades. Una gran pilota de vidre. Desitjos de xocolata negra. Llavis de sofà. Tombes amagades. Terres al sostre. Pedres que prenen forma. Dins un cotxe vol ploure per fer créixer el verd que sobreviu. Caps modernistes salvats de la destrucció. El gran geni ens convida al seu teatre, a les seves performances, als seus jocs. Una pinzellada perfecta. El retorn als clàssics. La mirada cap al passat per mostrar el present futur que ja ha passat. L’obsessió pel menjar i per una dona. La figura que apareix en el moment menys esperat. La dona que no està sola però que el correspon. La musa.
Regressió. Tornada al passat. Tornada a la infància. La nostra i la dels altres. Fascinació cap allò que va fascinar a tants. Museu de records.
Carrers amb rius a la catalana. Ponts que uneixen móns estranys entre sí. Ciutats que em recorden les passes d’altres. Museus de fantasies. Lleones sense escales. Muralles per descobrir. Bruixes que escupen candaus imaginaris. Cucullones que desapareixen. Cucurulles inventades. Escales per pujar... i baixar... i tornar a pujar per ser ben comptades.
Pizzes de xocolata.