Silenci...

A vegades, molt sovint, sento que tot al meu voltant és silenci... No hi ha respostes que sonin... veus que diguin, que parlin, cridin o plorin...
M'agrada, en part, quan arriba aquesta hora... quan arriba la nit.. a casa tothom dorm.. hi ha silenci.. només trencat pels meus dits sobre les tecles... mentre escric depressa (si és que hi ha una certa inspiració)... Una angoixa pot oprimir una mica el cor... però hi ha silenci...
Com el silenci d'una esglèsia... o com el silenci d'un cementiri... Un silenci un punt nerviós...

Però així com hi ha vegades que el silenci em relaxa... hi ha molts cops que em fa sentir malament...

Quan arriba aquesta hora... em quedaria desperta tota la nit... tot i que després la son m'acompanyi tot el dia... pero la consciència em diu que aquestes han de ser les últimes paraules del meu dia...

així doncs, com digué Hamlet abans de morir... "La resta és silenci"