És tard, ha caigut la nit... i només recordo un àngel enmig d'un jardí... Només sento el vent... el seu silenci... les seves robes movent-se suaument...
No hi ets. No sé qui ets... simplement sé que no hi ets... Crec que no t'he de buscar... tot i que no deixo de fer-ho...
I, simplement, no hi ets.
L'àngel sap que estic aprop. Ell també sent la meva presència. Però no és capaç de girar-se per mirar-me. Ningú és capaç de fer-ho.
La son guanya... potser avui et somiaré per conèixer-te. Potser t'amagaràs. Però al despertar només hi haurà una cosa clara...
...que no hi ets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada