A vegades és curiós veure com la felicitat, allò que arriba per marxar, aquell estat no perdurable que atrapem de la mateixa manera que podem esclafar l'aigua entre les nostres mans, pot escolar-se entre els dits o pot restar uns instants amb nosaltres, segons la voluntat d'aquells que ens envolten.
Generalment no acabem buscant la felicitat amb totes les lletres, simplement busquem petits moments agradables, en què ens sentim bé. Petits moments que ens fan somriure, que desitgem. Moltes vegades, "aquesta felicitat", doncs, és a les mans d'algú altre que decideix o no contribuir... Normalment no li suposa cap esforç... mentre que a l'altre li suposo una gran rialla.. Amb tot, massa sovint, trobem aquestes "figures" que no són capaces d'allargar la mà...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada