de cop et despertes i t'adones qué ràpid ha passat tot... i el que et reconforta són els somriures dels que es creuen amb tu.. dels que s'aturen per dedicar-te alguns dels seus minuts i te'ls regalen.. dels que et sorprenen d'una forma tan i tan agradable...
i caminant en soletat vas recordant tot... lesidees els sentiments van corrent ràpidament... semblen escapar-se... però totes queden dins teu...
has acumulat tantes coses en aquests anys... i veus les fotografies de fa temps.. i somrius... i plores...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada